ESDEVENIDOR, A adj.

Que ha d'esdevenir; venidor, futur.

"... que dins VIII. dies apres finit lo temps del nostre an, retra et dara compte a nosaltres de ço que aura administrat... per ço que nosaltres dins un mes apres lo pugam et ayam a dar als clavaris esdevenidors."
Villanueva (editor) Jurament dels clavaris de l'Estudi general Arxiu de Lleida, 1369

"Per fallença de seny entre los mes sabents se declara afermar que les coses sdevenidores a degu sino sols al divinal saber sien descubertes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXIII

"Item entenen que tot hom e tota femna de Thoyr, present e esdevenidor, qui haja o haura d aqui avant camp... que pach per cascuna ayminada... mig carto d ordi ras..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 208